L’Escola d’Arqueologia

La cultura talaiòtica

La cultura talaiòtica es pot definir com una sèrie de característiques culturals que van ser desenvolupades per les comunitats humanes que van habitar les Illes Balears de Mallorca i Menorca durant la Prehistòria recent. El nom de la cultura talaiòtica deriva del principal dels seus monuments, el talaiot, una estructura en forma de torre troncocònica monumental, les funcions dels quals encara avui se’ns escapen, tot i que segurament eren molt variades.
Aquesta societat va perdurar a Menorca durant un llarg període de temps, des del Calcolític fins a finals de l’Edat del Ferro. Els primers habitants van arribar a l’illa cap al final del 2n mil·lenni aC. i van perseverar fins a l’arribada dels romans, que conquereixen Menorca al 123 aC., fet que va precipitar la ràpida extinció de la cultura talaiòtica.
Es tractava d’una societat relativament complexa, els membres de la qual van basar la seva economia en l’agricultura i la ramaderia. Com és lògic, trobem una relativa heterogeneïtat en els diferents períodes en què es va desenvolupar aquesta societat a l’illa, però també és cert que trobem algunes característiques culturals intrínseques que no van canviar al llarg del temps. Alguns exemples d’això són la tècnica ciclòpia per construir els edificis, la no utilització del torn de terrisser per fabricar els objectes ceràmics, o la continuïtat en les inhumacions col·lectives.
Cap al 500-400 aC., s’observa com les relacions comercials entre els indígenes i les cultures estrangeres (sobretot amb els Púnics) es van intensificant. Aquest fet és interessant perquè serà una de les causes principals que portaran a certs canvis en la cultura talaiòtica de les Illes Balears.
Els talaiòtics van deixar constància de la seva forta religiositat, que s’expressa tant en els vestigis que ens han deixat del seu món funerari, com en els santuaris, també anomenats recintes de taula. Aquests últims, són considerats com els centres religiosos dels poblats, i tot i que encara no sabem amb molta precisió el moment en què van començar a construir-se, el que sí sabem és que estaven en ús durant la 2a meitat del 1r mil·lenni aC. De tots els recintes de taula que van haver d’existir a Menorca, avui dia se’n conserven uns 32, i són l’exemple d’uns edificis únics i exclusius de l’illa de Menorca.

El jaciment

El jaciment arqueològic de Sa Cudia Cremada, situat als voltants de la capital de l’illa, Maó, es troba en una propietat agrícola en la qual conviuen elements etnològics, arqueològics i altres exemples d’arquitectura, que conformen un paisatge únic i característic de l’illa de Menorca. Encara que tota l’àrea és molt rica en jaciments arqueològics, la part més distintiva és la formada pel jaciment talaiòtic, que inclou no només el poblat sinó també la seva necròpolis.
Els monuments més visibles són sens dubte els tres talaiots (estructures en forma de torre troncocònica monumental), al voltant dels quals es troben les altres estructures.

Un altre dels edificis més característics de Sa Cudia Cremada és el recinte de taula, on actualment s’hi centra el gruix de la investigació arqueològica, i per tant l’excavació de l’escola d’arqueologia de camp. Tot i que encara desconeguem la distribució interna dels espais del santuari de Sa Cudia Cremada, la característica principal que dóna nom a aquest tipus d’edificis és el pilar central vertical amb llinda horitzontal a la part superior que rep el nom de taula, per la seva forma de T. Una de les taules més espectaculars de l’illa es troba al jaciment de Torralba d’en Salort, a Alaior. A causa de l’exclusivitat de la cultura talaiòtica com a testimoni d’una societat passada, única al món, la Cultura Talaiòtica de Menorca és avui en dia candidata a convertir-se en Patrimoni Mundial per la UNESCO el 2017. Aquesta candidatura està representada per un total de 32 jaciments, entre els quals s’hi troba el de Sa Cudia Cremada.

Deixa un comentari

Or

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*